"A Althaia he pogut créixer"
Des de quan treballa a Althaia?
L’any 2000, abans d’acabar la residència, vaig començar a treballar al Centre Hospitalari fent guàrdies soltes i a partir del 2002 ja ho vaig fer amb contracte regular. Vaig marxar el 2004 per una excedència de dos anys per una formació a la qual no podia dir que no a Mútua de Terrassa. Al 2006 el Dr. Pablo Collera em va trucar per oferir-me la plaça que tinc actualment, que és sobre el que jo m’havia format i que m’apassiona que és el tema d’estómac. No vaig dubtar a tornar.
Per què va decidir vincular-se laboralment a la institució?
Quan vaig començar a treballar al Centre Hospitalari el 2000 estava a punt d’acabar la residència al Parc Taulí i no tenia clar què faria. Em vaig trobar un ambient tan summament maco al Centre Hospitalari, on tothom es coneixia, era com una família. I a més es treballava moltíssim i hi havia bons professionals. Quan vaig acabar la residència tenia l’oportunitat de continuar al Parc Taulí o acceptar un contracte que era meitat a planta i meitat guàrdies al Centre Hospitalari i no vaig dubtar. Per ambient, per treball, per tot. Va ser un conjunt de coses que em van fer decidir.
Ha canviat molt Althaia?
Molt. A vegades quan ho dic la gent se’n riu, però és veritat. Ja no som un hospital petit sinó que anem amb un rodatge d’hospital gran. Som centre de referència tant de Puigcerdà com de Berga i de Solsona. La nostra àrea és molt gran. Cada vegada anem creixent més quant a complexitat i població.
Què li aporta treballar a Althaia?
Faig la subespecialitat que més m’agrada, que és estómac i cirurgia bariàtrica, que és laparoscòpia avançada. A més, tant amb el Dr. Jordi Caballé, l’anterior cap, com amb el Dr. Collera, compto amb la llibertat dintre d’unes normes de poder gestionar el grup com més ens interessa. Som un grup súper ben avingut i ens compenetrem molt bé, treballem molt còmodes. Aprofito per agrair al meu equip, la Dra. Roser Farré i el Dr. Rafael Diaz del Gobbo, que em faciliten molt la meva feina.
Quins són els punts forts d’Althaia?
És un hospital que creix i que té ganes de créixer. Destacaria també la companyonia de la gent. Malgrat que som un hospital mitjà-gran, hi ha una sensació de proximitat amb els companys d’altres especialitats tant mèdiques com quirúrgiques. I la sensació que tinc és que donem una atenció molt acurada als pacients. Si ens fixem en l’equip que abordem el càncer gàstric, que està format no només per cirurgians sinó també digestòlegs, oncòlegs, la unitat d’UDR... quan anem a congressos t’adones que oferim una atenció individualitzada als pacients que no és igual a tot arreu.
En què s’hauria de millorar?
Clar, tens limitacions, hi ha un pressupost i això és el que marca. No podem disposar de tot el que ens agradaria ipso facto.
Althaia li ha permès desenvolupar la seva trajectòria professional?
Des del meu punt de vista, sí. Jo he pogut créixer, he pogut formar-me en el meu tema. No he trobat cap impediment perquè em pogués formar amb el que m’he subespecialitzat, al contrari, m’han donat facilitats per poder fer-ho. Ara faré la tesi doctoral, que és una cosa que també m’ha facilitat Althaia, i agraeixo la col·laboració del Bartomeu Ayala. Durant aquests anys he tingut alguna proposta laboral que no he acceptat perquè prefereixo fer bé la meva feina i estar en un ambient en què pugui estar còmoda.
Com veu la professió mèdica en l’actualitat?
Crec que cada vegada tenim més dificultats. La nostra professió és bàsicament vocacional i et trobes que l’actitud de la gent envers el metge ha canviat molt. És molt exigent, ja no ens tenen en tanta consideració i fins i tot la gent dubta del que dius quan els estàs intentant oferir el millor. Sempre dic que internet ens ha fet molt mal als metges.