El Dr. Isaac Pons Martín del Campo, cap clínic del Servei de Medicina Interna de la Fundació Althaia, ha obtingut un Excel·lent Cum Laude per la seva tesi doctoral, titulada “Afectació cardíaca a la síndrome antifosfolipídica”. La defensa d’aquesta investigació, que ha realitzat a la Universitat de Barcelona, va tenir lloc el 10 de juliol a la Sala d’Actes de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa.

La síndrome antifosfolipídica és una malaltia autoimmune que es caracteritza per la presència de fenòmens trombòtics i complicacions obstètriques. També està descrita la presència, amb una elevada freqüència, d'afectació valvular cardíaca. En la síndrome antifosfolipídica catastròfica, la variant més greu de la malaltia que comporta una afectació multiorgànica amb una mortalitat major del 50%, també s'ha vist una elevada freqüència d'afectació cardíaca.

La hipòtesi de la tesi era que el subgrup de pacients amb afectació valvular en el cas de la síndrome antifosfolipídica, i dels pacients amb afectació cardíaca en general pel que fa a la síndrome antifosfolipídica catastròfica, presentaven unes característiques demogràfiques, clíniques i de laboratori que els diferencien dels pacients sense aquestes afectacions.

La investigació ha inclòs un treball retrospectiu amb 35 anys de seguiment de tots els pacients amb síndrome antifosfolipídica atesos al Servei de Malalties Autoimmunes de l’Hospital Clínic amb algun estudi ecocardiogràfic realitzat. També es van analitzar les dades del CAPS Registry, un registre multicèntric a nivell mundial amb quasi 800 esdeveniments de síndrome antifosfolipídica catastròfica.

Les principals conclusions són que l’afectació valvular cardíaca és molt freqüent en els pacients amb síndrome antifosfolipídica, sent més freqüent en el sexe femení i associant-se amb la presència d’hipertensió arterial, trombosi arterial, livedo reticularis, accident vascular cerebral, positivitat per l’anticoagulant lúpic i una major mortalitat.

També que l’afectació cardíaca és una manifestació freqüent en la síndrome antifosfolipídica catastròfica, en forma d’insuficiència cardíaca, afectació valvular i infart agut de miocardi, sent menys freqüent en cas de presentar una síndrome antifosfolipídica primària i associant-se a l’accident vascular cerebral i l’accident isquèmic transitori, la livedo reticularis i la presència d’infarts a nivell pulmonar i renal.