La Jornada d’actualització en disfàgia orofaríngia destaca la importància de la detecció, el diagnosi i el tractament per evitar complicacions i millorar la qualitat de vida dels pacients

La Sala d’actes de l’Hospital Sant Joan de Déu va acollir dilluns la Jornada d’actualització en disfàgia orofaríngia en Atenció Primària i residències, que va reunir una vuitantena de professionals implicats en l’atenció amb persones que tenen dificultat per empassar aliments.

L’objectiu va ser actualitzar els coneixements sobre la disfàgia orofaríngia, sensibilitzar els professionals que intervenen en el procés global que té un pacient amb aquest símptoma, des de la detecció, diagnòstic i tractament, així com optimitzar l’ús dels espessants en els pacients que els requereixin. Això, per evitar complicacions i, sobretot, millorar la qualitat de vida dels pacients.

La jornada, adreçada especialment a professionals d’infermeria del territori, va incloure una primera part teòrica en què van intervenir professionals d’Althaia dels serveis d’Otorrinolaringologia, Endocrinologia- Nutrició, Medicina Física i Rehabilitació, i Farmàcia. La segona part va ser pràctica i va consistir en uns tallers en què es va tractar l’ús dels espessidors i la importància d’una bona utilització per aconseguir una adequada nutrició i hidratació.

A la cloenda, es va presentar el protocol de l’ICS de la Catalunya Central sobre l’atenció als pacients amb disfàgia alta que requereixin espessidors del Bages i Moianès.

L’organització de la jornada va anar a càrrec de la Unitat de Disfàgia Orofaríngia d’Althaia amb la col·laboració de l’Institut Català de la Salut (ICS) de la Catalunya.

Sobre la disfàgia orofaríngia
La disfàgia és la dificultat del pas de l’aliment des de la boca a l’estomac. Aproximadament el 80% dels casos de disfàgia són del tipus orofaríngia o alta, en què la dificultat per empassar es localitza per sobre de l’esòfag. És un símptoma comú a diferents malalties, en especial d’origen neurològic com és l’ictus o malalties neurològiques degeneratives.

També és freqüent en pacients amb demència, persones ingressades a l’UCI i pacients que estan fent tractaments oncològics o amb cirurgies de cap i coll, oncològiques o no. A més, un grau de disfàgia orofaríngia és fisiològic i va associada a l’edat, cosa que fa que sigui un problema freqüent en residències de persones grans.

De no detectar-se, diagnosticar-se i tractar-se la disfàgia orofaríngia pot tenir conseqüències greus pel pacient afectat. Des de mala qualitat de vida a desnutrició i fins hi tot la mort per una pneumònia per aspiració, com a conseqüència del pas de l’aliment a la via respiratòria.

Amb una major sensibilització per la disfàgia orofaríngia els pacients afectats es poden detectar, diagnosticar i tractar per evitar-ne les complicacions.