El Dr. Xavier Pla, cap clínic del Servei de Medicina Interna, ha obtingut un Excel·lent Cum Laude per la seva tesi doctoral, titulada “Estudi epidemiològic i dels factors predictors de desenvolupament de la crisi renal esclerodèrmica en la cohort del registre espanyol d'esclerodèrmia”. La defensa d’aquesta investigació va tenir lloc el 15 de desembre a la Universitat Autònoma de Barcelona.

L’esclerosi sistèmica (ES) és una malaltia crònica d’origen desconegut, considerada rara, que comporta canvis degeneratius vasculars de la pell i òrgans interns com els pulmons, el cor, el tracte gastrointestinal i el ronyó. L’afectació renal més greu és la crisi renal esclerodèmica (CRE). L’objectiu de la tesi va ser conèixer les característiques dels pacients amb esclerosi sistèmica que han desenvolupat crisi renal esclerodèrmica a través de l’estudi del registre nacional de malalts amb esclerodèrmia (RESCLE).

Les conclusions indiquen que s’ha detectat una prevalença molt baixa de CRE (2,3%) amb una supervivència significativament reduïda respecte als pacients sense aquesta greu afectació renal. A més, s’han identificat 5 factors associats a la seva aparició: el subtipus cutani difús d'ES, presència d’anticossos anti-RNA polimerassa III, l'evolució ràpida de l’ES, així com l'ús de corticoides i d'anàlegs de la prostaciclina. La prevalença i incidència de la CRE en la cohort global ha disminuït significativament al llarg del temps, així com també la seva mortalitat. En l’anàlisi per subgrups cutanis només s'ha observat una disminució significativa en el subtipus d'ES cutània limitada.

Els factors que han variat al llarg del temps i que també s'associen independentment a la menor prevalença de CRE són: una major presència de formes precoces d'ES amb menor compliment dels criteris classificatoris, major edat, major exposició al tabac, menor antecedent d'HTA, menor presència de manifestacions clíniques (úlceres digitals, telangièctasis, calcinosi, malaltia pulmonar intersticial, neuropatia perifèrica i síndrome seca), menor presència de patrons esclerodèrmics a la capil·laroscòpia, i un major ús del tractament farmacològic (antagonistes del calci, IECA, ARA-II, VD específics i immunosupressors).