Lluís Farré i Grau

Barcelona 1942

Oficial, mestre i pèrit industrial, doctor en Psicologia i especialista en Psicologia Clínica.

Nascut al barri del Raval de Barcelona, Lluís Farré va iniciar-se professionalment a l’empresa Seat, exercint primer com a aprenent, després com a operari, i més endavant com a director de tallers i estudis a l’Escola d’Aprenents; finalment com a director del Servei de Selecció i Formació Professional.

Als anys 70 va reorientar la seva activitat professional al sector assistencial. Des d’aleshores i fins a la jubilació va treballar com a psicòleg clínic i psicoterapeuta a la Fundació Puigvert, on va ser director del servei de Psicologia Clínica i director docent.

Fundador de l’Associació Catalana de Psicoterapeutes, va ser membre i representant per Espanya a la European Federation of Psychoanalytic Psychotherapy in the Public Sector i fundador i president del patronat de CRAPPSI, fundació dedicada a la recerca en pràctiques psicoterapèutiques.

Actualment és consultor a la Fundació Puigvert i dels equips de salut mental de Sant Joan de Déu de Barcelona.

En la vessant artística s’ha format en pintura i escultura a l’Academy of Art of Barcelona.

La seva relació amb el món assistencial, on ha travat moltes amistats per la seva activitat professional, i el vincle amb la seva filla metgessa a la Fundació Althaia, l’ha fet especialment sensible a la situació generada per l’emergència sanitària del coronavirus SARS-CoV-2 i ha volgut fer d’aquesta mostra un homenatge a tots els professionals i amics sanitaris. El mateix autor ho explica d’aquesta manera:

“Ara m’he sentit molt afectat i commogut pel que estem vivint amb la Covid-19 i per la immensa humanitat i dedicació de tots els professionals implicats en fer-hi front; atès que no puc estar com ells al peu del canó a l’hospital, he cregut que podia, si més no, ser testimoni i fer homenatge a la seva entrega i generositat, també la dels equips auxiliars. Això mou les meves pintures, res més que això, i també el convenciment de que la memòria és molt fràgil i que d’aquí a no gaire temps enllà molt poca gent recordarà i preservarà l’agraïment per la manera en què aquests professionals han lluitat i ens han defensat en moments tan difícils com excepcionals. Si el meu modest treball serveix per alguna cosa, que ho sigui per preservar la memòria.”