Evitar que les persones que ja han sofert una fractura a causa de l’osteoporosi, malaltia de l’esquelet que debilita els ossos i fa que es trenquin amb facilitat, puguin patir-ne una altra. És l’objectiu central de la nova Unitat de Captura de Fractures, un projecte de la Fundació Althaia i l’Institut Català de la Salut (ICS) Catalunya Central que treballa per detectar aquelles persones del territori que han patit una fractura osteoporòtica i, a partir d’aquí, fer-ne un seguiment i prescriure’n el tractament adequat. En dos anys, ha atès més de 1.600 persones del Bages, el Moianès i el Solsonès. A més dels beneficis que aporta als pacients, el projecte contribueix a millorar l’eficiència del sistema de salut.

El projecte, dissenyat i liderat pel Servei de Reumatologia d’Althaia, és una realitat gràcies a la coordinació entre l’atenció hospitalària i la primària del territori. Sota el paraigües de la Unitat de Captura de Fractures, s’ha establert un circuit d’atenció que té com a punt de partida el Servei d’Urgències de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa.

Un equip d’infermeres gestores s’encarrega de detectar els pacients que han estat atesos a Urgències per una fractura amb sospita d’haver estat causada per l’osteoporosi. Les fractures osteoporòtiques més habituals són les de canell, les de la part superior del braç -húmer proximal-, les de les vèrtebres i les de fèmur o maluc. Un cop identificats, s’hi posen en contacte telefònicament. L’objectiu és valorar cada cas i també els factors de risc.

En funció de l’avaluació, l’equip d’infermeres gestores deriva el pacient al seu equip d’Atenció Primària o bé al Servei de Reumatologia d’Althaia, que es fa càrrec dels casos més complexos. En els casos de pacients amb fractura de fèmur, el tractament s’inicia durant l’ingrés en coordinació amb els professionals de la Unitat Funcional de Fractures de Fèmur (UF3).

En alguns casos, la presència de determinades fractures permet diagnosticar l’osteoporosi directament. En cas que no sigui així, es pot realitzar una densitometria òssia, que serveix per avaluar la salut dels ossos i, en funció del resultat, diagnosticar la malaltia, determinar el risc de nova fractura i valorar l’eficàcia del tractament.

A l’Atenció Primària, que atén casos menys greus, a la persona diagnosticada d’osteoporosi se li acostuma a prescriure un tractament per via oral. Les persones que es deriven al Servei de Reumatologia poden rebre un tractament subcutani o bé endovenós a l’hospital de dia. En ambdós casos, els fàrmacs ajuden a enfortir la massa òssia i a reduir el risc de patir noves fractures.

Per a una bona coordinació entre la Unitat de Captació de Fractures i l’atenció primària, s’ha implantat un circuit de comunicació que inclou l’enviament automàtic d’un informe a l’equip d’atenció primària per garantir la continuïtat del procés assistencial i millorar així la qualitat i seguretat del pacient. A més, periòdicament es reuneix el grup de treball format per professionals de reumatologia i d’atenció primària que fan de referents en la matèria tant de l’ICS com d’Althaia, i es fa balanç de l’activitat.

Des que es va posar en marxa, l’abril del 2022, la Unitat de Captura de Fractures ha atès 890 pacients amb fractura de canell, húmer o vèrtebres. El 84% dels casos han estat dones, amb una mitjana d’edat de 76 anys i bona capacitat funcional. El 10% d’aquestes persones es van derivar al Servei de Reumatologia d’Althaia i, el 90% restant, van ser atesos a l’atenció primària, des d’on es va fer el seguiment periòdic pertinent.

Des de la Unitat s’han atès també 724 pacients amb fractura de fèmur o maluc. El 77% dels usuaris han estat dones amb una mitjana d’edat de 86 anys i limitacions funcionals. Aquests casos es deriven al Servei de Reumatologia.

L’osteoporosi, una malaltia silenciosa
L’osteoporosi és molt freqüent i afecta principalment les dones, sobretot després de la menopausa. Es produeix quan els ossos, que són teixits vius que es regeneren constantment, perden més massa de la que poden reemplaçar, fet que n’incrementa el risc de fractura.

Cal tenir en compte que l’osteoporosi és una malaltia que es desenvolupa lentament, sense presentar símptomes, a mesura que la persona envelleix. Això provoca que moltes persones afectades no se n’assabentin fins que no es trenquen un os.

Aquestes fractures apareixen habitualment a partir dels 50 anys i el fet d’haver-ne patit una incrementa entre 2 i 4 vegades el risc de presentar-ne de noves, generalment en els dos anys següents. Algunes d’elles, especialment les de maluc i les de les vèrtebres, poden produir dolor crònic i invalidesa. Per això és tan important detectar els pacients que ja han patit una fractura i intervenir per evitar que en tornin a tenir una.