Dos estudiants de medicina de la Universitat de Harvard s’han introduït al dia a dia de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Althaia amb l’objectiu d’estudiar la navegació en l’entorn sanitari i la comunicació no verbal entre professional i pacient. Aquests treball de camp forma part de la recollida de dades per l’”Estudio VACS: Valoración de competencias en salud” que realitza l’Institut Albert J. Jovells de Salut Pública i Pacients de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) en col·laboració amb la Universitat de Harvard.

Sis institucions sanitàries, vinculades a la UIC, participen en aquest estudi que té per objectiu analitzar de quina manera es mouen els usuaris dins dels centres sanitaris i quina informació troben que els ajudi a fer-ho, i també la comunicació no verbal que pot afavorir o dificultar la relació entre els professionals sanitaris i els pacients. Aquesta investigació s’emmarca amb el que s’anomena la health literacy que és l’alfabetització en salut de la població.

Comunicació no verbal
Cada un dels estudiants s’encarrega de recollir les dades d’un dels àmbits d’aquest estudi. En el cas de la comunicació no verbal, l’estudiant ha entrat en 5 consultoris d’especialitats diferents per veure com es desenvolupen les visites mèdiques. Cada vegada que entra un pacient complimenta una enquesta per avaluar aspectes com la freqüència i durada de la comunicació no verbal, el tipus, les situacions físiques com els moviments de cap i ulls, posicions del cos, etc. També es tenen en compte variables com l’edat, el sexe i el nivell d’estudis del metge i del pacient i l’entorn on es desenvolupa la consulta.

Entre tots els centres participants es recollirà informació d’uns 200 pacients. L’estudi ha d’ajudar a identificar els elements que permetin millorar la comunicació no verbal que té lloc en les trobades entre un metge i el seu pacient.

Navegació
Per estudiar la navegació en l’entorn sanitari, un segon estudiant s’ha mogut per diferents espais de l’hospital per avaluar aspectes com l’accessibilitat, la senyalització, la navegació i els materials impresos. Per això, ha anotat tot tipus de detalls sobre els cartells, el seu estil d’escriptura, la utilització de la tecnologia, l’atenció del personal, els desplaçaments que fan els usuaris, la telefonia o fins i tot la pàgina web.

Cal tenir en compte que l’estudi parteix de la premissa que si la informació no concorda amb el nivell d’alfabetització dels pacients pot dificultar els bons resultats en salut. Per exemple, quan un pacient ha de travessar passadissos, ascensors i senyalització variada fins arribar davant d’un professional, pot generar un estat anímic advers que se suma a l’ansietat generada per la pròpia consulta mèdica. Això pot obstaculitzar l’assistència sanitària i la interacció entre metge i pacient.

Els resultats d’aquesta part de l’estudi han de permetre trobar els elements que permetin millorar l’entorn dels hospitals per eliminar barreres i facilitar la circulació dels usuaris.