Identificar els símptomes de l'ictus de forma precoç i actuar amb rapidesa és clau per minimitzar les seqüeles que pugui causar aquesta malaltia i fins i tot salvar la vida. Aquest és el missatge central que s’ha difós en l’acte Ictus, el temps és clau, que ha organitzat la Fundació Althaia per commemorar el Dia mundial de l'ictus i el 15è aniversari del Codi ictus a la institució i que s’ha celebrat aquest dijous a la tarda a la sala d’actes de l’Hospital de Sant Joan de Déu. L’objectiu ha estat sensibilitzar la ciutadania davant d’aquesta malaltia i, a la vegada, donar a conèixer la tasca dels professionals de l’organització que atenen els pacients amb aquesta patologia.

A més, s’ha presentat un repte solidari que portarà a terme Jordi Badia Perea, pacient d’Althaia, per recaptar fons per al programa de mecenatge sobre el dany cerebral adquirit i malalties neurodegeneratives. La presentació ha comptat amb la participació de l’esportista i diputada al Parlament de Catalunya Núria Picas, ja que és la padrina d’aquest repte solidari, una història de superació personal i estímul per a totes aquelles persones que han patit un ictus.

El Codi ictus i l’abordatge multidisciplinari a Althaia
La Fundació Althaia compta amb un equip multidisciplinari de professionals que atén de forma transversal els pacients que pateixen un ictus. Hi intervenen especialistes en Neurologia, Medicina intensiva, Rehabilitació, Neuropsicologia i l’equip d’infermeria, a més de professionals dels serveis d’Urgències, Cirurgia Vascular, Diagnòstic per la Imatge, Treball social i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).

Aquest equip s’ha mobilitzat de forma coordinada prop de 2.500 vegades des de que es va posar en marxa el Codi ictus el dia 1 de març del 2006 amb l’objectiu de salvar la vida o minimitzar les seqüeles d’aquelles persones que han tingut un accident vascular cerebral. El Codi ictus, que és una actuació urgent i sincronitzada, s’activa en els casos de pacients amb símptomes de la malaltia des de fa menys de 24 hores i que tenen una bona qualitat de vida.

Quan s’activa aquest codi s’engega un sistema protocol·litzat que té com a objectiu primordial disminuir al màxim el temps des de que el pacient arribar a Urgències fins a l’atenció especialitzada i el tractament farmacològic específic. L’origen de l’ictus determinarà el tipus de tractament que rebrà el pacient. En el cas de l’ictus isquèmic es pot administrar un tractament via endovenosa durant les primeres quatre hores i mitja amb l’objectiu de desfer el còagul. Aquest tractament s’anomena trombòlisi.

En els últims 5 anys, s’ha pogut administrar a 151 pacients. Aquells pacients que amb aquest abordatge no milloren es deriven a l’Hospital Clínic per fer un segon tractament que actua a l’artèria a través d’un cateterisme.

Després, el pacient, tant si ha tingut criteris per optar a aquest tractament com no, ingressa i se li fa un control estricte que permet preveure possibles complicacions i aconseguir una millor recuperació. Així mateix, s’amplia l’estudi per determinar quin ha estat el mecanisme que ha produït l’ictus. A més, es comença precoçment la rehabilitació.

De mitjana, la Fundació Althaia atén uns 520 pacients amb ictus a l’any. Cal tenir en compte que no en tots els casos diagnosticats s’activa el Codi ictus, per exemple en els pacients que arriben a l’hospital passades 24 hores. Entre 2016 i 2020, l’edat mitjana dels pacients a qui es va activar el Codi ictus va ser de 73 anys. El 52% van ser homes i, el 48%, dones.

La importància de la rapidesa
Un ictus és una malaltia ocasionada per una alteració sobtada de la circulació de la sang al cervell. Pot ser un ictus isquèmic, anomenat també infart, o hemorràgic. Per reconèixer un ictus fàcilment, cal demanar a la persona que el pateix que faci tres coses. Somriure, per detectar si la persona té dificultats per moure correctament els músculs de la cara i si hi ha asimetries en la mobilització. Aixecar els dos braços, acció que ajuda a comprovar si hi ha debilitat o pèrdua de força en alguna extremitat superior. I parlar, per si la persona s’expressa correctament.

Si la persona té dificultats per fer alguna d’aquestes tres accions o presenta símptomes menys freqüents com la pèrdua de visió o inestabilitat d’inici sobtat al caminar, és molt important trucar al 112 o adreçar-se a Urgències. Així es podrà activar el Codi ictus i rebre el tractament d’immediat. L’Hospital Sant Joan de Déu és l’hospital de referència per als pacients d’ictus del Bages, Berguedà, Solsonès i Cerdanya.

A l’Estat espanyol l’ictus és la primera causa de mort en dones i de discapacitat adquirida en les persones adultes, d'acord amb les dades del Ministeri de Sanitat. A Catalunya provoca més de 13.000 ingressos hospitalaris l’any, fet que significa que es produeix un ictus cada 40 minuts.

Tot i l’efectivitat dels tractaments de què es disposa actualment per determinats tipus d’ictus, el millor abordatge terapèutic segueix sent la prevenció. L’equip d’atenció primària té un paper important en el control dels factors de risc que poden derivar en un ictus i per tant en la prevenció. Alguns d’aquests factors són l’alcoholisme, el colesterol, la diabetis, la hipertensió, l’obesitat, el sedentarisme i el tabaquisme.

El repte solidari ‘Projecte Ictus North Cape 2022’
L’any 2014 Jordi Badia Perea va patir un ictus que va superar. En el seu cas, la rapidesa a l’hora d’actuar i el seu bon estat físic, fruit de la pràctica de l’esport, van ser claus. Segons explica, l’ictus li va canviar la manera d’encarar la vida.

Ara s’ha plantejat un repte solidari, en col·laboració amb la Fundació Althaia, per tal de donar a conèixer la malaltia, posar el seu cas i el ciclisme com a exemple de superació personal i estímul per a totes aquelles persones que s’hi hagin trobat, i recaptar fons per a la investigació i el tractament de la malaltia. En aquest sentit, els recursos aconseguits amb el repte es destinaran al programa de mecenatge sobre dany cerebral adquirit i malalties neurodegeneratives de la Fundació Althaia. Això permetrà impulsar la millora de l’atenció dels malalts amb ictus amb una mirada integral i posant la persona al centre.

El repte que s’ha proposat aquest pacient és realitzar la North Cape 4000, una prova ciclista de llarga distància que en l’edició del 2022 anirà de Rovereto, al nord d’Itàlia, fins al Cap Nord, travessant sis països. La ruta és de 3.800 quilòmetres. Els participants han de ser autònoms, és a dir, que no poden dur ni rebre cap mena d’assistència.

Jordi Badia Perea ha fet esport tota la seva vida i des del 2016 practica el ciclisme d’ultra distància. Ha finalitzat diverses brevets de 200, 300, 400 i 600 quilòmetres i l’any 2019 va completar la París- Brest-París de 1.200 km. L’any següent va completar la Super Randonné Prepirineu, una prova permanent de 600 quilòmetres i 10.000 metres de desnivell, i el 2021 va enllaçar la SR Prepirineu i la Volta a Catalunya Randonné que representen 1.500 quilòmetres i més de 20.000 metres de desnivell, en gairebé 6 dies i mig.

L’acte celebrat aquest dijous, 28 d’octubre, a l’hospital ha estat el tret de sortida d’aquest repte, pel qual Badia s’està preparant intensament i que realitzarà l’estiu de l’any vinent.