Disposar d’una xarxa de suport familiar i social és clau per cuidar la salut mental en l’adolescència i fer front als problemes que puguin sorgir en aquesta etapa en paral·lel a l’atenció assistencial. També és de vital importància la detecció precoç i una de les claus per poder-la fer és donar visibilitat a les malalties mentals i trencar amb l’estigmatització de les persones que les pateixen. Aquestes són les idees centrals que es van transmetre aquest dijous en la taula rodona que es va celebrar a la Sala d’actes de l’Hospital Sant Joan de Déu en el marc dels actes programats a Manresa amb motiu de La Marató de TV3, que enguany té com a objectiu sensibilitzar sobre la salut mental.

L’organització de l’acte, que va comptar amb la participació de professionals de la salut i de testimonis, va anar a càrrec de la Taula de Salut Mental de Manresa i l’entitat Manresa per la Marató. Sota el títol No hi ha salut sense salut mental. L’adolescència, una etapa clau, la taula rodona es va poder seguir presencialment o de forma telemàtica. Entre les dues modalitats hi va haver uns 125 assistents.

La Dra. Àurea Autet, psiquiatra infantojuvenil i cap de la Divisió de Salut Mental d’Althaia, va posar el focus en la importància de la detecció precoç i de fer un abordatge integral que tingui molt en compte el benestar emocional, així com la lluita contra l'estigma. Aquest és un tema que va més enllà dels professionals de la salut mental, que interpel·la a tothom i que cal abordar a nivell de l’administració amb un treball interdepertamental de tots aquells recursos que tenen a veure amb el benestar social. Lídia Pons, infermera referent del programa Salut i escola de l’EAP Navàs-Balsareny i SAP Bages-Berguedà, va parlar dels problemes que li transmeten infants i joves i va destacar també la importància de detectar, ben aviat, problemes de malestar emocional o de salut mental en aquest entorn escolar.

Les intervencions de les testimonis van ser molt emotives. Lia Montalvo, que va explicar com ha conviscut amb la malaltia mental, va citar com a elements clau la informació, la comunicació i l’escolta activa per tal d’allunyar el tabú i la por a ser estigmatitzats. Maria Carrera va transmetre la dificultat de cuidar una persona amb un trastorn mental sever i va assenyalar la importància de la família i la xarxa per fer-hi front, agraint especialment el suport dels professionals i de l’Associació de familiars de malalts mentals.

L’acte, moderat per Núria Cabrera, es va cloure amb la representació teatral de Los martes, mi tío y los extraterrestres, de Dídac Micaló i Roger Ballabrera, que busca ajudar a entendre què és el trastorn bipolar.

La pandèmia i els problemes de salut mental dels adolescents
Més de la meitat dels problemes de salut mental comencen en l’adolescència. Amb la pandèmia de la covid-19 s’ha incrementat notablement la demanda d’atenció en aquesta franja d’edat. Aquesta és una tendència que s’ha registrat arreu de Catalunya amb una afectació diferent en funció dels territoris.

A l’àrea de referència de la Divisió de Salut Mental de la Fundació Althaia, que inclou les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès i Cerdanya, les atencions a infants i joves s’han incrementat però no amb la intensitat d’altres territoris, en què s’han registrat augments del 100-150%.

Pel que fa a les urgències, l’increment se situa a l’entorn del 19%. L’any 2019, la xifra de menors de 18 anys atesos a Urgències d’Althaia per un problema de salut mental va ser de 337. Aquest 2021, fins a 13 de desembre, la xifra és de 400. Els ingressos a la Unitat d’Hospitalització de Salut Mental Infantojuvenil a l’Hospital Sant Joan de Déu, que es va posar en marxa l’any 2018, han augmentat a l’entorn d’un 36%. L’any 2020 es van registrar 64 ingressos i, en el que portem de 2021, la xifra és de 87, si bé no tots els ingressos corresponen a joves del nostre àmbit territorial, ja que en alguns moments s’ha donat suport a altres territoris que estaven desbordats.

Principalment hi ha hagut un augment en les atencions per trastorns de la conducta alimentària i temptatives autolítiques. Tot i que no és un trastorn, també s’ha detectat un increment de consultes per malestar emocional.

Segons els professionals de la Divisió de Salut Mental de la institució, aquest augment no tan acusat s’explica per diferents factors. Per una banda, el fet de viure en un entorn menys urbà que facilita la proximitat entre persones i, per l’altra, pel desplegament de recursos de tota la xarxa en l’àmbit de salut mental amb què compta el nostre territori, que ni en els pitjors moments de la pandèmia no va deixar mai de funcionar oferint el que no es podia fer presencialment en un entorn virtual.

La Divisió de Salut Mental de la Fundació Althaia atén cada any a l’entorn de 3.500 infants i joves. La xifra de primeres visites és d’un miler.

Els recursos
La institució disposa, des del 2018, d’una Unitat d’Hospitalització de Salut Mental Infantojuvenil a l’Hospital Sant Joan de Déu dissenyada per oferir continuïtat assistencial en salut mental als nois i noies que presentin episodis aguts que requereixen hospitalització. El servei, que compta amb 10 llits, és de referència per a les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès i Cerdanya.

La Unitat d’hospitalització complementa els serveis que ofereix Althaia al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) ubicat al Centre de Salut Mental (CSAM), on hi ha les consultes ambulatòries i l’hospital de dia. D’aquesta manera, es dona continuïtat assistencial en salut mental als menors de 18 anys.

En aquests recursos s’hi suma l’equip guia que el Departament de Salut ha posat en marxa recentment en el marc del Programa d’abordatge integral dels casos de salut mental d’elevada complexitat. L’equip, format per professionals d’Althaia, dona cobertura a totes les comarques centrals.