En l’etapa final de la vida, les persones tenen el dret i el deure d’expressar les seves preferències i els seus valors i d’acordar, amb el seu entorn i els professionals assistencials, quin tipus d’atenció volen rebre. Com atendre de la millor manera aquestes situacions ha estat una de les principals qüestions que s’ha tractat en la jornada sobre ètica assistencial que s’ha celebrat aquest dimarts a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa i que ha comptat amb la participació de més de 130 professionals de la salut del territori. L’organització d’aquest interessant fòrum de reflexió i debat ha anat a càrrec del Comitè d’Ètica Assistencial de la Fundació Althaia amb la col·laboració de la Fundació Sant Andreu Salut (SAS).

La jornada s’ha obert amb la ponència “Pacificar el procés final de vida”, que ha anat a càrrec de Francesc Torralba i Roselló, llicenciat i doctorat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i Catedràtic d’Ètica Assistencial de la Universitat Ramon Llull. En la seva intervenció, ha desgranat els elements que contribueixen a afrontar l’etapa final de vida, entre els quals hi ha la gestió de la informació sobre el procés de malaltia i l’atenció a totes les dimensions de la persona, des de la física i la psicològica fins a l’espiritual i la social.

A continuació, s’ha celebrat una taula rodona en què s’han tractat diferents aspectes vinculats a l’assistència al final de vida, com és l’acompanyament, el marc legal, l’experiència en pal·liatius en l’àmbit pediàtric i l’aplicació i gestió de la prestació de l’ajuda a morir. Moderada per Àurea Autet Puig, directora de Salut Mental d’Althaia, han intervingut en la taula rodona Sonia Barrios Baena, infermera de la Fundació Sant Andreu Salut i gestora de casos del PADES Catalunya Central; Sergio Navarro Vilarrubí, metge especialista en Pediatria i cap del Servei d’Atenció Pal·liativa i de Pacient Crònic Complex i d’Atenció a la Cronicitat de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona; Núria Terribas Sala, llicenciada en Dret i jurista especialitzada en bioètica i biodret, vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya i membre del Comitè d’Ètica Assistencial d’Althaia, i Núria Masnou Burralló, metgessa especialista en Medicina Intensiva i referent a Catalunya en el desenvolupament de l’aplicació de la LORE.

Després d’una part de discussió de casos clínics i preguntes, ha clos l’acte Andreu Garcia Aznar, metge especialista en Nefrologia i autor del llibre De la mort i el morir. Informats, pensats, parlats. 

La inauguració de la jornada ha anat a càrrec de Ramon Rafat Sellarès, president del Comitè d’Ètica Assistencial d’Althaia i cap clínic del Servei d’Urgències; Manel Jovells Cases, director general d’Althaia; Manel Valls Martorell, director general de la Fundació Sant Andreu Salut, i Josep Lluís Irujo Fatuarte, membre del Patronat d’Althaia i president del Comitè Executiu de la institució, a més de president del Comitè d’Ètica Organitzacional. 

El Comitè d’Ètica Assistencial és un òrgan consultiu que, a més d’assessorar en la presa de determinades decisions clíniques, té entre les seves funcions promoure la formació dels professionals per tal que l’atenció que donen i les decisions que prenen siguin d’acord a uns valors basats en l’ètica i en les preferències dels pacients. D’aquí que promogui l’organització de jornades formatives sobre diferents temàtiques, en aquest cas sobre l’assistència al final de vida.

L’ètica, un element essencial

L’ètica i els valors són un element essencial en les polítiques i actuacions de la Fundació Althaia, que té el compromís d’incloure aquests dos elements en tots els àmbits de l’organització. El Pla Estratègic Talaia assenyala l’ètica i els valors com un dels eixos transversals.

A més del Comitè d’Ètica Assistencial, Althaia compta amb dos organismes més vinculats a l’ètica. Per una banda, el Comitè d’Ètica Organitzacional (CEO), que treballa per implantar una cultura ètica institucional i que és un espai de reflexió ètica en tot allò que té a veure amb el funcionament de l’organització. La seva funció és assessorar i donar suport a les persones, grups o equips que han de prendre decisions relacionades amb el funcionament de l’organització. Des del juny del 2022, és un òrgan estatutari.

Per altra banda, el Comitè d’Ètica de la Investigació amb Medicaments (CEIm) de l’Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i la Salut a la Catalunya Central (IRIS-CC), del qual forma part Althaia. El CEIm és l’òrgan independent encarregat d’avaluar els aspectes metodològics, ètics i legals de tots els projectes de recerca biomèdica que es desenvolupen dins de l’àmbit d’actuació de l’IRIS-CC que involucrin pacients o professionals sanitaris, dades de salut o mostres biològiques de pacients.

A banda, recentment Althaia ha actualitzat el Codi Ètic, una guia que concreta els valors que promou la institució i quines són les actituds i comportaments recomanables per desenvolupar-los i assolir una atenció de qualitat i d’excel·lència.