Després d’un parèntesi de tres anys a causa de la pandèmia de la covid-19, la Fundació Althaia ha celebrat la cinquena edició de la jornada Actualització en al·lergologia per a atenció primària. Ha estat una sessió molt participativa en què més d’un centenar de professionals de les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès, Moianès i Cerdanya s’han trobat per compartir coneixements, debatre i intercanviar experiències. També per reforçar el treball en xarxa i la coordinació entre l’atenció primària i l’hospitalària.

En la jornada s’han tractat temes vinculats a les patologies al·lèrgiques que són més prevalents a l’atenció primària. En concret, les al·lèrgies alimentàries i respiratòries, la immunoteràpia, les reaccions adverses a fàrmacs i les reaccions al·lèrgiques greus.

S’ha posat especial èmfasi en la distinció entre al·lèrgia i intolerància alimentària i en la importància del diagnòstic per tal d’establir, en cada cas, tant el tractament com els canvis en la dieta més adequats. En aquest sentit, s’ha alertat de pacients que, davant de molèsties causades per certs aliments, opten per eliminar-los del seu dia a dia sense prescripció mèdica, fet que pot ser contraproduent per a la seva salut.

Cal tenir en compte que les al·lèrgies alimentàries són reaccions adverses immunològiques de l’organisme com a conseqüència del contacte, la ingestió o la inhalació d’un aliment o algun dels seus components. Les intoleràncies alimentàries són reaccions adverses als aliments que es produeixen a causa d’algun tipus d’alteració que impedeix digerir correctament un aliment o algun dels seus components. Poden tenir una simptomatologia similar a la d’algunes al·lèrgies però en aquest darrer cas no hi ha una intervenció del sistema immunitari. En l’al·lèrgia alimentària les reaccions produïdes poden arribar a ser greus i el pacient que n’està diagnosticat ha de dur medicació d’emergència en cas de presentar una reacció per ingesta accidental.

S’estima que hi ha entre un 7% i un 10% de població amb al·lèrgia alimentària, que afecta sobretot a menors de 14 anys d'edat. En els infants, els aliments que solen provocar al·lèrgia de forma més freqüent són els ous, la llet, els fruits secs, el peix i les llegums. En la població adulta, són les fruites, els fruits secs i el marisc. En la jornada s’ha alertat de la importància de no fer canvis en la dieta si no hi ha un diagnòstic de certesa d’al·lèrgia ja que l’evitació innecessària de determinats aliments pot causar problemes nutricionals i de tolerància alimentària posterior.

L’atenció primària és el primer esglaó de l’assistència sanitària de la població i és molt important en la detecció i atenció de les malalties al·lèrgiques. El seguiment de la major part d’aquestes patologies recau en els professionals de primària, que deriven els casos més complexos al servei d’Al·lergologia de la Fundació Althaia. La relació entre l’atenció primària i l’hospitalària és fonamental per assegurar la continuïtat assistencial, assolir una resolució adequada de la problemàtica dels pacients amb al·lèrgia i, a la vegada, contribuir a l’eficiència del sistema i evitar duplicitats.