Una setantena de pacients de la Fundació Althaia amb diabetis tipus 1 disposen ja dels nous dispositius de control de la glucosa, que permeten mesurar aquesta substància de forma contínua les 24 del dia. La utilització d’aquests sensors millora tant el control de la malaltia com la qualitat de vida de les persones que la pateixen, que fins ara havien de punxar-se en diferents moments del dia per conèixer els nivells de glucosa. L’accés a aquest nou tipus de monitoratge, que va a càrrec del Departament de Salut a través del Servei Català de la Salut, es va desplegant per fases.

El desplegament es va iniciar amb el lliurament dels sensors als menors de 7 anys diagnosticats de diabetis tipus 1, les embarassades amb diabetis tipus 1 i els pacients també amb diabetis tipus 1 en tractament amb bomba d’insulina amb hipoglucèmies de repetició i/o inadvertides. Una segona fase, que és la que s’està portant a terme actualment, inclou tots els joves fins a 18 anys. És previst que més endavant es porti a terme una tercera fase, que inclourà les persones amb diabetis tipus 1 i risc d’hipoglucèmia sense límit d’edat. Cal remarcar que la indicació de sensors de glucosa es fa de forma individualitzada i sota uns criteris preestablerts.

Per tal que els pacients coneguin el correcte funcionament dels nous aparells i puguin ajustar el tractament amb insulina a les dades dels sensors de glucosa, l’equip d’endocrinologia porta a terme un seguit de sessions formatives. La primera sessió és grupal, en la qual els pacients reben la formació bàsica en l’ús del dispositiu. Posteriorment, es realitzen sessions on reben formació avançada per tal de poder treure el màxim profit de les dades dels sensors en el control de la glucèmia. En el cas dels infants, les sessions s’adrecen també a les seves famílies i intervenen, a més, professionals de pediatria.

Com funciona el nou sistema?
El monitoratge continu de glucosa és una tecnologia que permet mesurar la glucosa en el teixit intersticial de forma contínua. Són sistemes que es componen d’un sensor amb un filament inserit sota la pell i un transmissor que envia el senyal a un receptor per informar de la lectura. Hi ha dues modalitats de monitoratge continu de glucosa: 

• El sistema en temps real (real-time). Fa mesures de glucosa de forma contínua, permet la configuració d’alarmes de límits de glucosa (alta o baixa) i requereixen de calibratge mitjançant controls de glucèmia capil·lar.
• El sistema flash que dona una lectura dels nivells de glucosa sempre que el pacient apropi el receptor al sensor. No disposa d’alarmes i no cal el calibratge amb glucèmies capil·lars.

L’elecció del sistema és a criteri del metge en funció de les característiques del pacient. Les dues modalitats donen també informació sobre els canvis en el nivell de glucosa en els darrers minuts, és a dir, sobre la tendència de la glucèmia.

Diversos estudis han demostrat el benefici dels sistemes de monitoratge continu de glucosa en la reducció en la freqüència dels episodis d’hipoglucèmia, la millora del control glucèmic i la millora de la qualitat de vida i la satisfacció dels pacients.

La diabetis
La diabetis mellitus és un trastorn general del metabolisme que es manifesta per una elevació anormal dels nivells de glucosa a la sang. Aquesta anomalia pot ser deguda a una producció insuficient d’insulina o bé a un mal aprofitament d’aquesta hormona per part de l’organisme. Hi ha dos tipus principals de diabetis: 

• La diabetis de tipus 1 es coneix també com a diabetis juvenil, ja que acostuma a aparèixer en persones de menys de 30 anys. Es caracteritza per una destrucció progressiva de les cèl·lules productores d’insulina —cèl·lules beta del pàncrees— que fa necessària l’administració immediata d’insulina per normalitzar els nivells de glucosa a la sang. Per aquest motiu també s’anomena diabetis insulinodependent.
• La diabetis de tipus 2 acostuma a aparèixer a l’edat adulta. En aquest cas es manté la capacitat de la cèl·lula beta de produir insulina, però aquesta capacitat no és prou efectiva. Al començament, es pot controlar amb una alimentació adequada, exercici i medicació per via oral. Amb els anys pot ser que també calgui administrar insulina.

També hi ha altres tipus de diabetis com la gestacional, que és la hiperglucèmia que pot aparèixer durant l’embaràs en dones que prèviament no tenien diabetis. Aquesta situació apareix, aproximadament, en el 10% de les dones embarassades.

És fonamental que les persones que la pateixen facin un bon control i seguiment de la diabetis, ja que és important evitar o retardar les complicacions de la malaltia que poden aparèixer a llarg termini, com són la discapacitat visual, l’alteració en el funcionament renal o els problemes cardiovasculars.