Com es va iniciar en la professió?
En acabar Infermeria vaig treballar en diferents hospitals i també en el sector sociosanitari. Va ser aleshores que em va semblar necessari complementar la meva formació amb els estudis de Psicologia. Tot i que no he exercit mai de psicòloga, quan vaig acabar la carrera vaig pensar que el de la salut mental era un sector que m'interessava. I vaig decidir fer un canvi.

I la seva incorporació a Althaia?
Va ser casual. Vaig enviar el currículum a diferents centres que treballaven en l'àmbit de la salut mental i em va sortir feina a Althaia. Soc filla d'un poble molt petit, Tarroja de Segarra. I Sant Joan de Déu és un hospital relativament pròxim i amb bones referències. Vull dir que ja aleshores no era un hospital petit. Vaig venir a provar, em va agradar i em vaig quedar. D'això ja fa 20 anys. A posteriori vaig fer l'examen del Ministeri per acreditar l'especialitat. Va ser com començar de zero en un nou projecte i he anat creixent fins arribar al dia d'avui.

Quin és el seu lloc de treball actual?
Soc infermera especialista en Salut Mental i treballo dins del camp comunitari. És a dir, estic ubicada físicament a l'edifici Mosaic, però la meva tasca majoritàriament està orientada al carrer. Faig visites domiciliàries i també atenció comunitària. Per exemple, acompanyo usuaris a visites mèdiques, a anar a comprar o a fer un tràmit. I, mentre faig aquest acompanyament, puc valorar el seu estat de salut. Realment la visita no té per què fer-se dins d'un despatx. Moltes vegades, és més interessant fer una exploració en el propi àmbit de l'usuari més que en un entorn sanitari. Així pots detectar moltes necessitats que de vegades dins d’un despatx no es veuen: com està el domicili, quina és la seva xarxa social...

Què busca aquest tipus d'atenció?
Que aquestes persones no es descompensin, que facin un bon seguiment terapèutic i no ingressin. En definitiva, que puguin estar inserides a la comunitat. La majoria tenen trastorns mentals severs crònics. 

Ha canviat la seva tasca durant aquests 20 anys que porta a Althaia?
Sí, vaig començar a la Unitat d'aguts de Salut Mental, on vaig ser molts anys. Evidentment la intervenció dirigida a una persona amb un trastorn mental en una fase aguda de descompensació no és la mateixa que quan la persona està suficientment compensada com per estar a la comunitat. També he estat fent assistència en diferents recursos del CSAM.

Recentment s'ha doctorat. Com és compaginar recerca i assistència?
Molt difícil perquè falten hores per tot arreu. Jo em vaig demanar una reducció de jornada per poder fer aquesta formació i se'm va donar. Sinó, segurament no ho hagués pogut fer. També ho compagino amb la docència. Actualment soc professora d'Infermeria al campus d'Igualada de la Universitat de Lleida. També ho havia estat a la UManresa-FUB.

Cal una formació més específica en Salut Mental?
Seria interessant, però considero que a més de la formació específica el que hauria d'instaurar-se ja, tant des de la universitat com des del món assistencial, és un criteri més d'inclusió de la salut mental. Sempre dic que la salut mental és a tot arreu: a Urgències hi ha pacients amb problemes de salut mental, has d'operar pacients amb problemes de salut mental... la salut mental l'hem de treballar des de tots els sectors perquè sinó no se'n fa un bon abordatge.

Què destacaria del model d'infermeria d'Althaia?
El que valoro sobretot és la capacitat d’autonomia de treball. A Salut Mental, infermeria ha de ser molt autònoma perquè ha de prendre moltes decisions de forma molt immediata, fins i tot per un tema de seguretat de la salut de les persones. També destacaria les facilitats per compaginar assistència amb recerca i docència. En general, a la societat, hi ha una projecció d'infermeria assistencial però no docent ni de recerca. En canvi, penso que Althaia té ganes que es reconeguin tots els àmbits.