"Estem sempre amb el pacient"
Des de quan treballa a Althaia?
Des de finals de març d’aquest any, en plena pandèmia de la covid-19. Encara estava estudiant a la universitat, quart de carrera. A mi i a altres companys ens van anar trucant un per un per veure si podíem venir a ajudar. Vam començar a treballar en aquella època. Jo hi vaig estar uns 20 dies. Quan la situació va començar a controlar-se més es van anar tancant unitats i llavors vaig tornar a casa fins al juny, quan vaig reincorporar-me.
Quina tasca va portar a terme en la primera etapa?
Em van fer un contracte de suport, vaig estar a primera línia ajudant les infermeres amb diferents tasques com repartir la medicació, controlar els pacients, fer analítiques, gasometries... Qualsevol cosa que sortís. Vaig estar a les unitats A1 i A2, que són de cirurgia i que es van transformar per atendre pacients covid.
Com ho va viure?
Em van trucar un migdia i al cap de dues hores ja em vaig incorporar junt amb els meus companys. No vaig dubtar. Ens van dir a cadascú on havíem d’anar i ens vam posar a la planta. Clar, no coneixies ningú i no sabies massa què havies de fer. Al cap d’uns quants dies ja em vaig anar situant, però el primer dia... Va ser difícil. Suposo que tampoc em veia preparada al cent per cent. Encara que estigués a la recta final de la carrera, penses que ets estudiant i que no has acabat. Sí que és veritat que els pacients no els portàvem nosaltres, però la responsabilitat la tenies igual i hi havia molta feina.
Al juny va decidir tornar-se a vincular laboralment a la institució...
Sí. Ja ens havien dit que segurament de cara al juny ens contactarien per si volíem continuar treballant aquí. A mi em van trucar per anar a traumatologia i, a les companyes, des de diferents plantes.
I va dir que sí.
Vaig dir que sí perquè quan vaig estar fent pràctiques a la planta de traumatologia, just abans de l’inici de la pandèmia, em va agradar. És un lloc on estem bé. També és veritat que sóc d’aquí a Manresa i és l’hospital que em queda més a prop.
Què li aporta treballar a Althaia?
Les infermeres tenim una feina que és molt vocacional que t’aporta moltes coses bones: el contacte amb la gent, que la gent estigui agraïda i que et doni les gràcies per cuidar-la... També porto des de primer de carrera fent pràctiques a l’Hospital de Sant Joan de Déu. I vulguis que no, he passat per diferents unitats, ja em conec la institució i la manera com es treballa.
Li agrada aquesta forma de treball?
Sí, si no fos així hagués provat algun altre hospital encara que això hagués suposat haver-me de traslladar. Aquí estic bé, amb els companys i amb tot.
Quins són els punts forts de la institució?
El tracte amb la gent. També que hi ha bons professionals i que és un hospital cada cop més gran.
I la professió infermera, quin pes hi juga?
Té força pes perquè penso que som dels professionals que tenim més contacte directe amb el malalt. Infermeres i auxiliars. A veure, de contacte directe en podem tenir tots, però em refereixo al fet que estem 24 hores aquí. La infermera sempre estarà a planta i al costat dels malalts. Hi ha altres professionals que venen una estona, també van voltant per diferents plantes perquè tenen altres tasques. Cadascú fa la seva feina i una no ha de tenir més valor que les altres. Nosaltres som les professionals més pròximes als pacients, som les que estem tot el torn amb ells. I penso que ens sentim reconegudes per la tasca que fem.
Li agradaria especialitzar-se en algun àmbit concret?
De moment aquí ja estic bé. Sí que m’he mirat algun màster i postgrau, però encara no ho tinc clar.