Quan va decidir que volia ser infermera? Quan tenia 17 anys ja sabia que ho volia ser. M’atreia el fet de poder ajudar i cuidar. El que passa és que en aquells moments no vaig poder estudiar Infermeria. Vaig fer els estudis d’administrativa i vaig entrar a treballar a l’Hospital Sant Andreu de Manresa. Llavors em vaig treure el títol d’auxiliar i més endavant vaig formar part de la primera promoció que va estudiar Infermeria a Manresa. Quan vaig acabar la carrera, el 1993, vaig començar a treballar a l'Hospital Sant Joan de Déu i fins ara.

A quins serveis ha treballat?
He estat a hospitalització de Medicina Interna, Psiquiatria, Cirurgia, Pediatria... I quasi 23 anys a Urgències, sobretot de Traumatologia. Em va motivar molt, primer a aprendre i després a ensenyar: durant 12 anys, amb la infermera Marcel·la Sarró vam fer molts cursos acreditats d’embenats a universitats i centres assistencials. I des del 2018 estic al Servei d'Al·lergologia com a gestora de casos. Em vaig haver de formar perquè era un àmbit que no coneixia i vaig tenir una molt bona acollida per part de l'equip. La infermera Àngels Llusà ha estat una referent per a mi.

Quin record té de l'etapa de fusions i canvis a la sanitat manresana?
La fusió de Sant Andreu i Sant Joan de Déu pràcticament no em va afectar perquè estava estudiant. La del Centre Hospitalari, sí. Hi havia maneres de fer diferents i ens havíem d'adaptar. Vam fer unes comissions per unificar criteris i protocols i al final ens vam avenir molt.

Quina és la seva tasca actual?
Al nostre servei fem proves d'al·lèrgia i respiratòries. Soc la infermera referent en l’administració de les vacunes als pacients al·lèrgics i la seva educació sanitària. M'agrada molt i considero que és clau perquè ells puguin gestionar el millor possible la seva malaltia. També he estat a l'Hospital de dia d’Al·lergologia, que és on es fan les provocacions d'al·lèrgia.

En què consisteix l'educació sanitària?
Parlar amb els pacients sobre el problema que tenen, explicar-los com actuar en cas de reaccions i donar-los eines per mini-mitzar els efectes de l'al·lèrgia. Es tracta que els pacients marxin ben assessorats perquè la informació és bàsica. Així facilites que s'impliquin més en el seu problema de salut i que tinguin eines per gestionar-lo. Els pacients agraeixen moltíssim aquesta atenció tan personalitzada.

Com veu l'entrada de la infermera gestora de casos en el sistema de salut?
És una infermera més especialitzada. Penso que la professió ha d'anar cap a aquí perquè contribueix a donar una millor atenció.

Què destacaria del model infermera d'Althaia?
Que és un model que respecta que les infermeres tinguem la nostra part d'autonomia i capacitat de decisió.

És autora de dos llibres...
Quan estava a Urgències vam realitzar un estudi sobre la qualitat dels embenats que fèiem i, entre altres conclusions, es va des-tacar la necessitat de crear un manual de procediments per sistematitzar. Quan ho tenia molt avançat, la Dra. Dolors Rosinés, que em va assessorar durant el procés, em va dir que el treball era publicable. Després d'un primer llibre n'hi va haver un segon, ampliat i revisat.

També s'ha implicat en projectes com l'exposició sobre els hospitals de Manresa del segle XX...
M'agrada molt la fotografia. Fa cosa de 20 anys que m'hi vaig aficionar i vaig aprendre a editar. Quan es va fer l'exposició em vaig oferir a editar fotos antigues. Per a mi la foto estrella és la dels nens que són als llits. És impressionant. Quan la vaig veure en grans dimensions em vaig emocionar.

Se sent valorada a Althaia?
Sí. M'agrada la feina que faig, al costat del pacient, i amb moltes motivacions per aprendre. Sempre he sentit que se m'han valorat les coses que he fet.

Entrevista publicada al número 13 de la revista 'AlthaiaXarxa', amb data de desembre del 2024.